·EL MITE DE PERSEU I EL CAP DE MEDUSA
Perseu era fill d'una dona mortal, Dànae, i del gran déu del cel, Zeus. El
pare de Dànae, el rei Acrisi, havia sabut per un oracle que algun dia el seu
nét el mataria i, amb por de que fos veritat, va apressar a la seva filla,
Dànae, i expulsà a tots els seus pretendents. Però Zeus, era un déu que
estimava als seus fills, i va ser així com va entrar a la pressó per alliberar
a Dànae disfressat de pluja d'or. El resultat de la seva unió va ser Perseu.
Quan Acrisi se'n va
adonar, va posar a Dànae i al seu fill en un cofre de fusta i els llançà al
mar, però Zeus va enviar vents suaus perquè fossin portats fins a la vora d'una
platja. Allà el rei els acollí amablement, i Perseu creixé fort i valent
protegint a la seva mare, i quan la seva mare es sentí incómode per les
insinuacions que no desitjava del rei, Perseu acceptà el desafiament de
portar-li el cap de la Medusa Gorgona.
Aquí començà el
camí de Perseu per intentar matar a Medusa, una bèstia que petrificava amb la
mirada.
Tornant
del seu viatge, es va trobar amb una donzella molt maca encadenada a una raca
que havia a la platja , esperant la mort a mans d'un terrible monstre marí. Va
saber que es deia Andròmeda i que l'estaven sacrificant perquè la seva mare
havia ofès als déus. Commogut per la seva situació i per la seva bellesa es va
enamorar i l'alliberà petrificant el monstre amb el cap de la Medusa. Després
tornà amb Andròmeda per presentar-la a la seva mare.
·EL MITE D'ÈDIP I L'ENIGMA DE L'ESFINX
Èdip i l'enigma de l'Esfinx és una història de mitologia molt coneguda degut al monument que té ha Egipte.Un membre del gruo va decidir escollir aquesta història i la va tenir que exposar davant la classe. A continuació us deixarem el mite i el power point que vam dur a terme.
Apol·lo i Dafne és una història de mitologia molt coneguda. Un membre del grup va escollir aquesta i la va tenir que exposar davant la classe. A continuació us deixarem la història i el power point que vam dur a terme.
Hera tenia un caràcter tan vengatiu que mai perdonava una ofensa. Una vegada Hera va castigar als habitants de Tebes per un crim comès a la ciutat i va aconseguir-ho utilitzant l'Esfinx.
L'Esfinx es va colocar en un congost per on passaven tots els que volien entrar o sortir de Tebes i cada vegada que hi passava un viatger l'Esfinx li feia una endevinalla, que era : "Només te una veu, i camina amb quatre potes al matí, dues al migdia i ters a la nit. Com menys peus té, més veloç corre. Si el coneixes, t'estima, però si no el coneixes, lluita contra tu i et destrueix".
Quan algú no endevinava l'endevinalla l'Esfinx se'l menjava. Algunes vegades l'Esfinx passava fam i volava fins a Tebes cercant una victima fàcil. Un dia va arribar Èdip, que havia nascut a Tebes malgrat ell no lo sabia perquè es va criar lluny.
Èdip era molt intel.ligent i el seu únic propòsit era endevinar l'endevinalla de l'Esfinx. Quan l'Esfinx va veure Èdip li va dir l'endevinalla, Èdip no era capaç de concentrarse amb l'Esfinx allà, així que va fer un cercle al seu voltant: A la fi, Èdip va dir la seva resposta, que era l'home. L'Esfinx no s'ho podia creure així que es va suicidar.
Èdip, satisfet va continuar el seu viatge cap a Tebes i va arribar en el moment més oportú ja que el rei de Tebes s'havia mort aquell dia i els habitants de Tebes van anomenar Èdip rei de tebes, com agraïment a la solucio donada al seu problema.
· EL MITE D'APOL·LO I DAFNE
L'Esfinx es va colocar en un congost per on passaven tots els que volien entrar o sortir de Tebes i cada vegada que hi passava un viatger l'Esfinx li feia una endevinalla, que era : "Només te una veu, i camina amb quatre potes al matí, dues al migdia i ters a la nit. Com menys peus té, més veloç corre. Si el coneixes, t'estima, però si no el coneixes, lluita contra tu i et destrueix".
Quan algú no endevinava l'endevinalla l'Esfinx se'l menjava. Algunes vegades l'Esfinx passava fam i volava fins a Tebes cercant una victima fàcil. Un dia va arribar Èdip, que havia nascut a Tebes malgrat ell no lo sabia perquè es va criar lluny.
Èdip era molt intel.ligent i el seu únic propòsit era endevinar l'endevinalla de l'Esfinx. Quan l'Esfinx va veure Èdip li va dir l'endevinalla, Èdip no era capaç de concentrarse amb l'Esfinx allà, així que va fer un cercle al seu voltant: A la fi, Èdip va dir la seva resposta, que era l'home. L'Esfinx no s'ho podia creure així que es va suicidar.
Èdip, satisfet va continuar el seu viatge cap a Tebes i va arribar en el moment més oportú ja que el rei de Tebes s'havia mort aquell dia i els habitants de Tebes van anomenar Èdip rei de tebes, com agraïment a la solucio donada al seu problema.
· EL MITE D'APOL·LO I DAFNE
Abans de tot, Apol·lo és fill de Leto i Leto. És el déu del sol, del vaticini i de la música. Els seus atributs principals són l’arc, la fletxa i la cítara. El seu símbol és el llorer i els llocs de culte són Delos i Delfos. Per altre banda, Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea. És una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea.
Ovidi comença a relatar l’episodi així: “ EL primer amor de Febo (Apol·lo) va ser Dafne , filla de Peneu, i no va ser producte del cec atzar sinó de la violenta colera de Cupido”.Apol·lo després de matar a la temible serp pitó que s’amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d’una vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i farien que Apol·lo s’apropiés del prestigiós Oracle.Ple d’orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l’arc i fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infalibles, ja que havia aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es tractaven de l’amor. Eros (cupido) tenia dues fletxes: una era la de l’amor, amb la punta daurada, i l’altra era la del refús, amb la punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d’or, fent que aquest s’enamorés bojament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo.
Així doncs, Apol·lo perseguia contínuament a Dafne, i aquesta fugia d’ell com si fos un monstre.Apol·lo li pregava el seu amor i ella s’amagava en les profunditats del bosc per evitar ser enxampada pel seu pretendent. Però la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol·lo a què l’atrapés. En veure’s sense escapatòria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van convertir en un, ja no podia moure’s, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, Apol·lo va prometre que l’estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois.
Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluïs verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.
Ovidi comença a relatar l’episodi així: “ EL primer amor de Febo (Apol·lo) va ser Dafne , filla de Peneu, i no va ser producte del cec atzar sinó de la violenta colera de Cupido”.Apol·lo després de matar a la temible serp pitó que s’amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d’una vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i farien que Apol·lo s’apropiés del prestigiós Oracle.Ple d’orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l’arc i fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infalibles, ja que havia aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es tractaven de l’amor. Eros (cupido) tenia dues fletxes: una era la de l’amor, amb la punta daurada, i l’altra era la del refús, amb la punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d’or, fent que aquest s’enamorés bojament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo.
Així doncs, Apol·lo perseguia contínuament a Dafne, i aquesta fugia d’ell com si fos un monstre.Apol·lo li pregava el seu amor i ella s’amagava en les profunditats del bosc per evitar ser enxampada pel seu pretendent. Però la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol·lo a què l’atrapés. En veure’s sense escapatòria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van convertir en un, ja no podia moure’s, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, Apol·lo va prometre que l’estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois.
Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluïs verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.
·PARELLES AMOROSES: MITOLOGIA LLATINA
Aquesta és la segona presentació que hem vam dur a terme durant el peimwe trimestre. El tema tracta sobre la mitologia. A continuació us deixem el power point i el link per a que pugueu veure el guió. Esperem que us agradi.
GUIÓ MITOLOGIA LLATINA
·VESTIMENTA LLATINA
Ens agradaria compartir públicament la nostra primera presentació de l'assignatura de llatí. Tracta sobre la antiga bellesa dels grecs i romans, especialment amb la vestimenta que duien. Aquest power point engloba la roba, les sabates, el maquillatge i algunes curiositats.
Són unes diapositives molt visuals per qüestió de nota a la classe. Així que per suposat us deixem el nostre guió que vam utilitzar per exposar els conceptes. Disculpeu les molèsties i esperem que us agradi.
GUIÓ VESTIMENTA LLATINA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.