LLATINISMES

Per introduir-vos una mica més el llatí, podeu veure un llistat de llatinismes ordenats per ordrre alfabètic, que podem veure freqüentment. 

-accessit: “Es va acostar”. Recompensa que es dóna a qui no obté el premi, però s'acosta a ell.
-ad absurdum: “Fins a l'absurd" Demostració de la validesa d'un argument per la impossibilitat de la seva contrari.
-ad calendas graecas: “En les calendes gregues”. Per als grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s'utilitzava en el sentit de “mai”. ad hoc: “Per a això precisament”. Expressa adequació i té un ús general.
-ad nauseam: “Fins a la nàusea”, “fins al vòmit”. agenda: “Les coses que s'han de fer”. D'aquí, quadern en el qual s'anota el que s'ha de fer cada dia.
-album: “Blanc”. Llibre per a omplir amb fotos, croms, adhesius ...
-alea iacta est: “La sort està llençada”. Paraules de Juli Cèsar al creuar amb el seu exèrcit el riu Rubicó per anar contra Roma. S'empra quan es pren una decisió important.
-alias: “D'altra manera”, “en ocasions”. Davant de sobrenoms; significa “conegut també com...” alma mater: “Mare que alimenta”, “mare nutrícia”. Designa la Universitat.
 -alter ego: “Un altre jo”, “un segon jo”. Persona de confiança que representa a un o s'identifica amb ell.
 -altius, citius, fortius: “Més alt, més ràpid, més fort”. Lema olímpic.
-anno domini: “Any del Senyor”, el mateix que “després de Crist” (d. C).
-annus horribilis: “Any terrible, horrorós, esborronador”.
- ante meridiem: Sol abreujar-se a. m. Significa “abans del migdia”. S'oposa a post meridiem.
-a priori: “Amb anterioritat” a una circumstància determinada.
-a posteriori: “Amb posterioritat”.
-aurea mediocritas: “Daurada mediocritat”. Lloança del terme mig i de l'equilibri. -ave: “Salut”, “hola” . Ave, Caesar, morituri te salutant: “Salut, César, els que van a morir et saluden”. Era la salutació ritual dels gladiadors a l'emperador abans d'iniciar el combat.
-beatus iIIe: “Feliç aquell”. Principi d'un famós vers d'Horaci que enalteix la vida senzilla. Figura literària. bis: “Dues Vegades”.
-campus: “Camp”. S'utilitza per a referir-se al terreny d'una universitat o d'un col·legi. caritas: "Amor al proïsme, amor-pietat, amor-compassió». Per això hi ha una institució benèfica que té el nom de Càritas.
-carpe diem: “Gaudeix del dia present”. Altre vers d'Horaci.
-casus belli: “Motiu de guerra”. Causa que justifica una guerra. cave canem: “Alerta amb el gos”.
 -cogito, ergo sum: “Penso, per tant existeixo”. Principi de la filosofia de Descartes. confer: Sol abreujar-se cf. o cfr. Significa “compara”, “ consulta”. confiteor: “Confesso”. Primera paraula de la pregària religiosa Confiteor Deo omnipotenti .
-contra naturam: “Contra la naturalesa”. corpore insepulto: “Amb el cos sense sepultar “. cum laude: “Amb lloança”, “amb elogi”. Es diu freqüentment del resultat d'un examen.
-curriculum vitae: “Carrera de la vida”. Conjunt de circumstàncies relatives a l'estat civil, situació acadèmica i professional, mèrits d'una persona. 
-de facto: “De fet”. S'oposa a l'expressió de iure. deficit: “Falta”. S'oposa a superavit. de incognito: “De manera desconeguda”, “sense notorietat”.
-de iure: “D'acord a dret”, “de conformitat amb la llei” .
-delirium tremens: Forma de deliri amb il·lusions òptiques i terror, per un ús abusiu de l'alcohol.
-desideratum (plural: desiderata): “El desitjat”, “les coses desitjades”. Sol emprar-se parlant de llistes de coses que es desitgen adquirir.
-de visu: “De vista”, “per haver-lo vist”.
-dies ater: “Dia negre”. Dia de desastre assenyalat com a tal en el calendari romà. -ecce homo: “Heus aquí l'home”. Paraules de Pilat quan va presentar a Jesús amb la corona d'espines.
-ergo: “Per tant”, “en conseqüència”.
-errata: “Errors”, “equivocacions”.
-et cetera: Sol abreujar-se etc. Significa “i tot la resta”.
-ex abrupto: “Bruscament”.
-ex aequo: “Amb igual mèrit”, “amb igual rang”.
-ex cathedra: “Des de la càtedra”, “en to doctrinal”. Excusatio non petita, accusatio manifesta: “L'excusa que no s'ha demanat és una acusació clara”.
-ex professo: “Deliberadament”, “a propòsit”. extra murs: “Fora de les muralles”. -ex vot, exvoto: “Procedent d'un vot, d'una promesa”.
-fac simile: “Facsímil”. La seva abreviatura és fax . Literalment significa “fes una cosa semblant” S'utilitza amb l'accepció de “reproducció exacta d'alguna cosa”.
-factotum: “Que ho fa tot”.
-forum: “Lloc de reunió o discussió”.
-gravamen: “Càrrega”, “perjudici”.
-grosso modo: “Sense molta exactitud”, “a grans trets”.
-habitat: “Hàbitat”. Regió en la qual viu un animal o una planta.
-hic et nunc: “Aquí i ara”.
- homo: “Home” referit a l'espècie humana, tant baró com dona. Pot anar unit a “faber, erectus, habilis, sapiens".
-honoris causa: “Per causa de l'honor”, “per a honrar”. Referit a la concessió de títols honorífics, com doctor “honoris causa”.
-idem: ”El mateix”, “igual”. in albis: “En blanc”.
-in crescendo: “En creixement”, “en augment”.
-in dubio pro reo: “En el dubte, a favor del reu”. Principi jurídic, que també s'aplica en altres situacions.
-in extremis: “En l'últim moment".
-in fraganti: La forma correcta seria in flagranti. Significa “en el moment de cometre un delicte”.
-in memoriam: “En memòria”, “en record”.
-in mente: “En la ment”, “en el pensament”.
-in pace: “En pau”. in pectore: “En el pit”, “en el cor”. Reserva o secret d'una resolució ja presa. INRI (lesus Nazarenus Rex ludaeorum): “Jesús Natzarè, rei dels jueus”. Cartell amb inicials que va posar Pilat en la creu de Jesús.
-in saecula saeculorum: “Pels segles dels segles” . Per a indicar la llarga durada d'una cosa.
-in situ: “En el seu lloc, sobre el terreny”.
-interim: “Entretant”. inter nos: “Entre nosaltres”, “en confiança”. in vitro: “En el vidre”. Indica tot procés fisiològic que té lloc fora de l'organisme (en tubs).
-in vivo: “En l'ésser viu”. S'oposa a in vitro i designa un procés fisiològic dintre de l'organisme.
-ipso facto: “Pel mateix fet”, “immediatament”, “en l'acte”.
-iunior: S'abreuja Jr. Significa “més jove”, “el més jove”. S'oposa a sènior.
-lapsus: “Error”, “falla”. Pot aparèixer amb calami (d'escriptura),
-linguae (al parlar), memoriae.
-lato sensu: “En sentit ampli”. S'oposa a stricto sensu.
-manu militari: “Amb mà militar”, “per la força”.
-mare magnum: “Confusió d'assumptes o coses”. Literalment significa “gran mar”.
-mare nostrum: “El nostre mar". La mar dels romans era la Mediterrània. maxime: “Sobretot”.
-mea culpa: “Per la meva culpa”. Admetent la pròpia responsabilitat.
-medium: “Mig”, “intermedi”. Persona-instrument de les manifestacions dels esperits.
-memorandum: “El que cal recordar”.
-mens sana in corpore sano: “Una ment sana en un cos sa”.
-minimum: “El menys”.
-modus operandi: “Manera d'obrar”.
-modus vivendi: “Manera de viure”.
-motu proprio: “Espontàniament” “voluntàriament”.
-mutatis mutandis: “Canviades les coses que han de ser canviades”, “amb els canvis necessaris”.
-non plus ultra: “No hi ha (terra) més enllà”. Inscripció que va ser gravada per Hèrcules al separar dues muntanyes per a unir l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.
-nota bene (NB): “Notis bé”. Anotació que es fa al final d'una carta o un escrit. -numerus clausus: “Nombre tancat”, “quantitat limitada”. S'utilitza en l'àmbit docent.
-opera prima:”Obra primera”. Primera obra d'un autor.
-opus Dei: “Obra de Déu”. Congregació religiosa.
-opusculum: “Obra petita”. Composició literària o musical de poca extensió.
-panem et circenses: “Pa i circ” El que donaven els emperadors al poble per guanyar-se el seu favor.
-paterfamilias: “Pare de família”, “cap de la família”.
-patres patriae: “Pares de la pàtria”. Els membres de la càmera legislativa d'un país.
-peccata minuta: “Faltes lleus”. Coses sense importància. per capita: “Per cap”. El que correspondria a cada individu.
-per saecula saeculorum: “Pels segles dels segles”
-per se: “Per si mateix”.
-persona non grata: “Persona indesitjable”.
-placebo: “Agradaré”. Medicament vàlid per a tranquil·litzar més que guarir.
-placet: “Agrada”. S'usa quan es dóna el consentiment.
-plus: “Més”. S'utilitza amb el valor de gratificació.
-podium: “Pedestal”, “plataforma”.
-post data (p.d.): “Després de donada”. El que s'escriu en una carta després de la signatura.
-post meridiem: "Després de migdia" abreujat p. m. S'oposa a ante meridiem.
-primus inter pares: “El primer entre iguals”.
-pro indiviso: “Per no dividit”. Objectes o béns que no poden dividir-se.
-quid: “Alguna cosa”, “què”. S'utilitza amb el sentit de “causa principal d'una cosa”.
-quorum: “Dels quals”. Abreujament de la frase llatina quorum praesentia sufficit (“amb la presència dels quals és suficient»). Requisit numèric perquè una reunió sigui vàlida.
-quo vadis?: “On vas?”. Pregunta que San Pere, fugint de Roma, li va fer a Jesús en la via Àpia.
-rara avis: “Rara au”, “cosa estranya”. Sol dir-se d'una persona o cosa difícil de trobar.
-referendum: És abreujament de la frase llatina ad referèndum. Significa “per a consultar”.
-requiem: “Descans”. De l'expressió “missa de rèquiem”, pels difunts. També és la composició musical per a aquesta missa.
-requiescat in pace: S'abreuja RIP Significa “descansi en pau” i sol col·locar-se en les làpides.
-rictus: “Ganyota de la boca” .
-rigor mortis: “Rigidesa cadavérica”. S sènior: “Més vell”. S'abreuja Sr. Oposat a iunior.
-sic: “Així”. S'usa entre parèntesi i darrere de frases o paraules transcrites textualment.
-sigla: «Abreujaments». Symposium: “Banquet”. Paraula grega que s'utilitza per a designar una reunió d'experts.
-sine die: ”Sense dia”. S'utilitza quan alguna cosa es posposa indefinidament.
-sine nobilitate: Habitualment s'utilitza en la seva forma abreujada snob. Significa “sense noblesa”.
-sine qua non: “Sense la qual no (condició)”. Condició indispensable.
-statu quo: "En l'estat en el qual (estan les coses)”.
-status: "Estat o condició d'una persona o cosa”.
-stricto sensu: “En sentit estricte", “en sentit rigorós”.
-sub iudice: “Sota el jutge”. Assumpte pendent de decisió judicial.
-sui generis: “De gènere propi”. Es diu d'alguna cosa quan és molt especial i difícil de classificar.
-summum: “El màxim”. superavit: "Va sobrar”. “El que sobra”. S'oposa a dèficit. -tabula rasa: “Taula rasa”. Fa referència a les tauletes de cera que s'utilitzaven per a escriure amb un estilet i que s'allisaven per a tornar a escriure. S'utilitza per a referir-se a la ment abans del coneixement, i també per a assenyalar que es comença de nou o es prescindeix d'alguna cosa. totum revolutum: “Tot regirat”. Confusió total.
-tu quoque, fili mihi: “Tu també, fill meu!". És la frase que va pronunciar Cèsar quan va veure que el seu fill Brut també participava en la conspiració per a assassinar-lo. 
-ultimátum: “Últim avís”, “últim termini».
-ultra: “Més enllà”, “extrem”. De vegades s'utilitza com prefix: els ultrasur, ultracurt.
-urbi et orbi: “A la ciutat i al món”, és a dir, “a totes parts”. 
-vade mecum: “Camina amb mi”. Sol anomenar-se així un llibre de poc volum i fàcil maneig per a consulta de dades importants.
-vade retro: “Vés-te enrere”, “Retrocedeix”. Paraules dites per Crist al ser temptat per Satanàs; s'utilitzen per a rebutjar una oferta molt temptadora.
-vale: “Adéu”, “passa-ho bé”.
-veni, vidi, vici: “Vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer”. Exemple de laconisme per expressar la rapidesa i eficàcia en una acció. Va ser el part que va donar Cèsar al Senat en comunicar la seva victòria en el Pont. verbigràcia: “Per exemple”.
-versus: “En” contra de “, enfront de” . viacrucis: "El camí de la creu”. Pujada de Crist al Calvari amb la creu a coll. S'utilitza amb el sentit de recorregut penós o aflicció continuada.
-vice: “En lloc de”. Se sol usar com a prefix fonamentalment de càrrecs: «vicepresident».
-vice versa: “A l’inrevés”, “al contrari”. Pot aparèixer escrit en dues paraules o en una sola. vis comica: “Força còmica”, “facultat de fer riure”.
-viva voce: “De viva veu”. vox populi: “Veu del poble”, “rumor popular”.

Espero que ús hàgiu adonat de moltes paraules i frases que fins ara no en sabieu res de la seva procedència!